martes, 25 de abril de 2017

Sant Jordi

Segle XIX

Vora la mar (Jacint Vedaguer)


Eixes ones, mirall de les estrelles, 
          me guarden tants records, 
que em plau reveure tot sovint en elles 
          mos somnis que són morts.


Resultado de imagen de mar con estrellas de noche

Jacint VerdaguerJacint Verdaguer i Santaló (Folguerloles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i prevere català. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.


Segle XX:
Conversa (Màrius Torres)


Deia la nit: -¿No sents quina tranquil.la pau? 
Vine amb el cor ben net del desig que t'irrita 
al paradís dels somnis on el meu cor t'invita. 
Amaga't entre els plecs del meu sudari blau. 




Deia la mar: -¿No sents el meu cor que s'agita? 
La vida és un combat. Únicament l'esclau 
és digne d'envilir-se en l'arena suau 
ignorant el plaer de la lluita infinita. 



Per què he triat aquests versos?  Aquest poema no em recorda a res, només l'he triat perquè em sembla una bonica reflexió.

Màrius Torres
Màrius Torres i Perenya (Lleida30 d'agost de 1910 – Sant Quirze SafajaMoianès29 de desembre de 1942) fou un poetacatalà, en l'òrbita del simbolisme.

Resultado de imagen de marius torres


Assaig de càntic en el temple (Salvador Espriu)

Oh, que cansat estic de la meva 
covarda, vella, tan salvatge terra, 
i com m’agradaria d’allunyar-me’n, 
nord enllà, 
on diuen que la gent és neta 
i noble, culta, rica, lliure, 
desvetllada i feliç! 
Aleshores, a la congregació, els germans dirien 
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu, 
així l’home que se’n va del seu indret», 
mentre jo, ja ben lluny, em riuria 
de la llei i de l’antiga saviesa 
d’aquest meu àrid poble. 
Però no he de seguir mai el meu somni 
i em quedaré aquí fins a la mort. 
Car sóc també molt covard i salvatge 
i estimo a més amb un 
desesperat dolor 
aquesta meva pobra, 
bruta, trista, dissortada pàtria. 


Resultado de imagen de ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Salvador Espriu:
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners10 de juliol de 1913 - Barcelona22 de febrer de 1985)[1] fou un poetadramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Resultado de imagen de Salvador Espriu i Castelló

No hay comentarios:

Publicar un comentario