Manual de com copiar en un examen

1. Primer seu en un racó de la classe que no estigui a prop de la porta ni a prop del professor.
2. Seu darrere d'algun amic llest.
3. Fica a l'estoig coses que facin embalum, i fica dintre papers en blanc.
4. Agafa l'examen i comença a fer el que sàpigues.
5. Demana-li al teu company que et passi respostes fàcils, com les de "a,b,c".
6. En el cas que les respostes siguin més llargues, passa-li un paper en blanc i diga-li que t'apunti la resposta. (Si veus que el professor t'està mirant dissimula)

•  Pots passar-li el paper en blanc tu mateixa amb la mà quan no estigui mirant el professor, o fer veure que li deixes alguna cosa i ficar dintre el paper.

7. Una vegada que tinguis les respostes del teu company copia-les.
8. Entrega l'examen.

Les meves vacances ideals

Les meves vacances ideals seria anar a un lloc com Dubai, Ibiza, Los Angles, Hawaii..., un lloc amb platja, sol i festa.
Aniria a l'estiu, quan faci més calor, agafaria un avió amb les meves amigues i marxaríem, un cop allà aniríem a un hotel de qualitat, amb piscina, terrassa...
Al matí aniríem per la platja a conèixer a gent i a fer activitats aquàtiques com hidró water sport, anar amb un yate, nadar amb els peixos, anar a fer surf, amb lanxes...













A la tarda aniríem a comprar roba i a mirar llocs per anar de festa. A la nit ens arreglaríem totes i marxaríem de festa amb els amics. També aniríem a visitar llocs que ens hagin aconsellat.
Aquest viatge el faria quan tinguis 18, 19 anys, així seria major d'edat i tindria els meus diners per anar.
Unes altres vacances que faria, seria anar a Sevilla, quan estigues la fèria d'abril o alguna cosa semblant, ja que m'agrada com són les persones d'allà, són molt simpàtiques, rialleres i molt bones persones. Allà visitaria monuments importants i també aniria a les típiques festes.

Que faria si el món s'acabes en 24 hores?

Si el món s'acabes en 24 hores, tinc molt clar que les passaria amb les persones a les quals estimo i les que m'han marcat en la meva vida. També crec que seria un caos, ja que molta gent sortiria pels carrers per assumptes personals ha matar a gent que li ha fet mal, pensat que si moriran igual en 24 hores, doncs per això ja els mato jo. Bé jo sincerament no ho faria, ja que crec que aquelles persones estan en la mateixa condició que jo i que també voldran estar els últims moments amb la seva família.
El que faria jo seria agafar una furgoneta i anar a alguna platja amb la meva família, i pel camí anar a acomiadar-me de les meves amigues i amics, quan arribéssim a la platja jo aniria a fer surf amb les meves germanes mentre els meus pares es quedessin a la vorera. Quan haguéssim acabat de fer surf aniria amb la meva germana gran a una gran festa d'algun altre país i ho passaríem genial, també és veritat que agafaríem armes perquè moltíssima gent ens voldria matar.
En acabar tornaríem a casa i agafaríem els meus pares i a la meva germana petita i aniríem a Mataró a acomiadar-nos dels meus avis, tiets i cosines petites i quan quedessin pocs minuts aniríem a la platja a acomiadar-nos...

Sant Jordi

Segle XIX

Vora la mar (Jacint Vedaguer)

Eixes ones, mirall de les estrelles, 

          me guarden tants records, 

que em plau reveure tot sovint en elles 

          mos somnis que són morts.

Jacint VerdaguerJacint Verdaguer i Santaló (Folguerloles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i prevere català. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.

Segle XX:

Conversa (Màrius Torres)

Deia la nit: -¿No sents quina tranquil.la pau? 

Vine amb el cor ben net del desig que t'irrita 

al paradís dels somnis on el meu cor t'invita. 

Amaga't entre els plecs del meu sudari blau. 

Deia la mar: -¿No sents el meu cor que s'agita? 

La vida és un combat. Únicament l'esclau 

és digne d'envilir-se en l'arena suau 

ignorant el plaer de la lluita infinita. 

Per què he triat aquests versos?  Aquest poema no em recorda a res, només l'he triat perquè em sembla una bonica reflexió.

Màrius Torres

Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942) fou un poetacatalà, en l'òrbita del simbolisme.

Assaig de càntic en el temple (Salvador Espriu)

Oh, que cansat estic de la meva 

covarda, vella, tan salvatge terra, 

i com m’agradaria d’allunyar-me’n, 

nord enllà, 

on diuen que la gent és neta 

i noble, culta, rica, lliure, 

desvetllada i feliç! 

Aleshores, a la congregació, els germans dirien 

desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu, 

així l’home que se’n va del seu indret», 

mentre jo, ja ben lluny, em riuria 

de la llei i de l’antiga saviesa 

d’aquest meu àrid poble. 

Però no he de seguir mai el meu somni 

i em quedaré aquí fins a la mort. 

Car sóc també molt covard i salvatge 

i estimo a més amb un 

desesperat dolor 

aquesta meva pobra, 

bruta, trista, dissortada pàtria. 

Salvador Espriu:

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985)^[1] fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Carnaval!

Bé, com tots sabeu carnaval és una festa en la qual hem d'anar disfressats i a passar un bon moment. És una festa molt divertida i molt impressionant.
Aquí se celebra el carnaval de Sant Hipòlit, Torelló, Centelles, Roda, Taradell...

El més impressionant és el de Torelló, perquè fan unes carrosses gegants i la gent va amb unes disfresses molt ven preparades, però la música és molt repetitiva i es fa pesada, però a mi el que més em va agradar va ser el de Taradell, perquè ficaven música de tot tipus, tant electrònica com "reggaeton".

Em vaig trobar a amics que ja no em parlava amb ells i em va fer molta il·lusió tornar-los a veure.
Com sempre passa va haver-hi baralles i d'altres coses, també hi havia molts borratxos per allà, tant gent major d'edat com de nenes de 13 anys, però sempre que hi ha escàndol procuro marxar.
Al carnaval de Sant Hipòlit i el de Torelló vam anar una gran colla i ens ho vam passar molt bé, l'únic que sempre ens acabàvem perdent i vaig acabar molt estressada, però tot i això va ser molt divertit.
Com abans deia, el carnaval que més em va agradar va ser el de Taradell, a aquest vam ser menys persones, la Laia, Arlet, Carla, Eric, Adri i jo, però ens vam trobar amb molta més gent, la majoria va marxar més d'hora, però jo i la Carla ens vam quedar més rato perquè ens ho estàvem passant molt bé.

La meva pel·lícula preferida

La meva pel·lícula preferida, és una pel·lícula que la vaig veure fa molt, així que no m'enrecordo molt. La pel·lícula es titula "El secreto de Adaline", i tracte sobre una dona que tenia una vida normal, estava casada i amb una filla, però un dia plujos va tenir un accident i va caure dintre un riu, en aquell accident li va caure un raig i des d'aquell moment mai més envelliria.
Adaline en un cert temps canviava de tot, de ciutat, d'identitat... Canviava de vida totalment, l'únic que li quedava era la seva filla, que era l'única persona que sabia el seu secret.
Un dia la seva filla li va dir que perquè no sortia mai amb ningú, i ella li va dir que mai s'enamoraria si no podia envellir amb aquella persona a la qual estima, però la seva filla li va convèncer i Adaline va conèixer a un home. L'home li va dir que volia que coneixes als seus pares i li va portar a la casa dels seus pares, però en el moment de presentar a Adaline el seu pare la va reconèixer, i era perquè abans de l'accident Adaline sortia amb ell, i quan li va passar l'accident va desaparèixer per complet, clarament l'home ja estava vell. Un dia l'home li va explicar la història que van tenir, i li va dir que si de veritat estimava al seu fill, que li expliques el secret, i que encara que ella no puges envellir, el seu fill l'estimarà igual, però Adaline estava espentada i angoixada i va marxar amb el cotxe, encara que hi estiguis plovent.
El final suposo que ja el deveu intuir, així que jo no us explico res més.
Tot i això, he vist moltes pel·lícules i no sabia quina decidir però aquesta és una de les més boniques.

EL SECRETO DE ADALINE - Trailer - Estreno 31 Julio - YouTube