https://www.youtube.com/watch?v=9eHgC_YFyWg
miércoles, 14 de diciembre de 2016
miércoles, 16 de noviembre de 2016
El meu noi ideal
Jo no tinc un prototip fixe, però
si aspectes molt importants que té que tenir el meu noi ideal.
M'agraden els nois alts però com
sóc baixeta no fa falta que siguin molt alts, també ha de tenir la
forma dels ulls bonica, el color m'és igual però prefereixo ulls
verd, un somriure bonic, i que no sigui molt prim, estic obsesionada amb que el meu noi ideal olori bé. Que quan un noi passi pel meu costat, hem quedi parada amb l'olor, i també tinc obsessió amb les celles, m'agrada que no siguin super primes i que sobretot tinguin forma.
No vull un noi pell roig perquè
se suposa que la relació no anirà bé. Té que tenir un cabell net
i cuidat, amb tupe, un cos esportiu i que es cuidi, i sobretot ben
vestit, amb rollo. També m'agraden els nois tatuats.
El meu noi ideal m'ha de fer riure
molt i ferme passar-m'ho bé, li té que agradar anar de festa, té
que protegir-me, hi ha de ser molt afectuós, però només amb mi, i sobretot m'ha d'escoltar, i ajudar-me en tot.
miércoles, 26 de octubre de 2016
La meva afició
La meva afició és veure tot tipus de pel·lícules, ja sigui des de la tele o l'ordinador.
Jo sempre he mirat pel·lícules, i m'encanten les d'adolescents enamorats, sempre em fan plorar, normalment vaig molt sovint al cine a veure pel·lícules de romanç o de comèdia, també m'agraden molt les pel·lícules de por, però després no dormo en tota la nit.
He vist moltes pel·lícules velles de fa anys que van sortint a la televisió i d'altres d'estrena en el cine. Una de les pel·lícules velles que més em va agradar va ser la de la vida es bella, la vaig veure a casa amb la meva mare i la meva germana Aida.
Vaig plorar molt perquè tracte sobre la invasió nazi de Itàlia, el protagonista i el seu fill són jueus i dons un dia són detinguts i portats a un camp de concentració, són separats de la dona, i el pare fa tot el possible perquè el nen es pensi que es un joc. El final no us ho explico, haureu de veure-la.
Fins aquí la meva afició espero que us hagi agradat.
miércoles, 5 de octubre de 2016
Que creus que passara dintre de 300 anys?
Sí la cosa segueix així moltes espècies hauran desaparegut per la contaminació o el escalfament global, també espècies que ara no estan en perill d'extinció, dintre de 300 anys ho estan o fins hi tot han desaparegut ja.
Sobre la contaminació que hi ha, seguira augmentant, l'única cosa que podem fer per que les espècies no segueixin desapareixent és reciclar i intentar utilitzar menys energies fòssils.
O també pot ser que dintre de 300 anys s'hagin descobert noves energies fòssils, o que hagin descobert la manera de que hi hagi menys contaminació, així les espècies seguiran vives i potser hi hauran de noves.
miércoles, 21 de septiembre de 2016
Autobiografía
Jo Aroa Angulo Ruix tinc 14 anys vaig néixer el 26 de novembre
del 2001 a l'hospital general de Vic, anomenat actualment hospital
universitari de Vic.
Els meus pares es diuen Mª Rosario i Manel, la meva mare vivia a Mataró i va venir a viure a Manlleu amb el meu pare.
Quan vaig néixer era la segona filla per tant tenia una germana gran de 2 anys que es diu Aida, sempre estàvem juntes, jugàvem juntes, vestíem igual i em portava molt bé amb ella.
Sempre als estius marxàvem d'hotels o apartaments i també venien els meus cosins, ens u passàvem molt bé ja que tots teníem casi la mateixa edat.
Vaig començar l'escola al Pompeu Fabra, jo no volia començar el cole i sempre anava plorant, però el que més m'agradava era anar al pati perquè jugava tota l'estona amb els nens i nenes de la meva classe. Al començar primaria com tenia les mateixes persones a la classe com el parvulari ens i portàvem molt bé, però mai volia fer natació aixi que la meva mare sempre hem feia notes a l'agenda dient que no podia fer natació aquell dia. Els professors eren bastant bons menys algú que sempre estava cridant. Quan vam arribar a 3er teníem que pujar les escales i ens sentíem més grans.
Quan tenia 7 anys va néixer la meva germana petita que es diu Iona i a partir d'aquell moment tots els estius marxàvem a un camping a Pineda de Mar, allà ens u passàvem molt bé perquè coneixíem a altres nenes i nens i sempre per la nit jugàvem a “polis i cacos” que es el joc de l'atrapada però amb més gent i amb presons per ficar a la gent que atrapàvem, ens ficàvem sota les caravanes per que no ens atrapessin i dons els més grans treien la blackberry i jugaven amb el mòbil. Pel matí tots estàvem a la piscina i els més grans ens tiraven amb la roba i la tovallola dintre l'aigua perquè no hi havia socorrista, agafàvem les cadires del bar i les ficàvem dintre de l'aigua les pujàvem una sobre l'altre i ens tiràvem des de d'alt. En l'estiu també marxàvem a platges amb els amics del camping o amb la família. Molts cops hem anat a parcs aquàtics o a Port Aventura.
Quan estava a cinquè sempre jugava a futbol amb els nens i quan venia la meva amiga Iman sempre ens ficàvem al mig a cantar cançons i a tirar la pilota cap a qualsevol lloc, quan tocava l'hora d'entrar dintre la classe ens tiràvem papers d'una punta a l'altre per parlar amb la gent.
A les 15:00 m'anava caminant al cole amb els meus amics i amb una nena i passàvem per sota els túnels subterranis del arboretum i arribàvem a classe super mullats i teníem que anar al lavabo a eixugar-nos i aixi ens perdíem classe.
Per Nadal sempre ens juntàvem tota la família i fèiem el caga tio, i els reis, anàvem a la vora del riu a deixar la carta i després anàvem per on passaven els reis, al acabar la cabalgata anàvem a la plaça veiem l'espectacle i tornàvem a casa de la meva iaia sopàvem i després obríem tots els regals, finalment marxàvem a casa i ens anàvem a dormir, al despertar ens arreglàvem i anàvem a casa de la meva altre iaia a Mataró, allà també obríem els regals i anàvem a algun restaurant a menjar.
Al començar l'ESO tampoc vaig sentir un gran canvi perquè des del començament vaig tenir bones amistats. Al llarg de l'ESO vaig anar a moltes festes com carnavals o festes majors d'altres pobles o a festes que feia la gent. Als estius encara vaig al camping i per l'agost hi ha la fira i ens u passem molt bé, també estan les barraques que molts cops han anat famosos.
Els meus pares es diuen Mª Rosario i Manel, la meva mare vivia a Mataró i va venir a viure a Manlleu amb el meu pare.
Quan vaig néixer era la segona filla per tant tenia una germana gran de 2 anys que es diu Aida, sempre estàvem juntes, jugàvem juntes, vestíem igual i em portava molt bé amb ella.
Sempre als estius marxàvem d'hotels o apartaments i també venien els meus cosins, ens u passàvem molt bé ja que tots teníem casi la mateixa edat.
Vaig començar l'escola al Pompeu Fabra, jo no volia començar el cole i sempre anava plorant, però el que més m'agradava era anar al pati perquè jugava tota l'estona amb els nens i nenes de la meva classe. Al començar primaria com tenia les mateixes persones a la classe com el parvulari ens i portàvem molt bé, però mai volia fer natació aixi que la meva mare sempre hem feia notes a l'agenda dient que no podia fer natació aquell dia. Els professors eren bastant bons menys algú que sempre estava cridant. Quan vam arribar a 3er teníem que pujar les escales i ens sentíem més grans.
Quan tenia 7 anys va néixer la meva germana petita que es diu Iona i a partir d'aquell moment tots els estius marxàvem a un camping a Pineda de Mar, allà ens u passàvem molt bé perquè coneixíem a altres nenes i nens i sempre per la nit jugàvem a “polis i cacos” que es el joc de l'atrapada però amb més gent i amb presons per ficar a la gent que atrapàvem, ens ficàvem sota les caravanes per que no ens atrapessin i dons els més grans treien la blackberry i jugaven amb el mòbil. Pel matí tots estàvem a la piscina i els més grans ens tiraven amb la roba i la tovallola dintre l'aigua perquè no hi havia socorrista, agafàvem les cadires del bar i les ficàvem dintre de l'aigua les pujàvem una sobre l'altre i ens tiràvem des de d'alt. En l'estiu també marxàvem a platges amb els amics del camping o amb la família. Molts cops hem anat a parcs aquàtics o a Port Aventura.
Quan estava a cinquè sempre jugava a futbol amb els nens i quan venia la meva amiga Iman sempre ens ficàvem al mig a cantar cançons i a tirar la pilota cap a qualsevol lloc, quan tocava l'hora d'entrar dintre la classe ens tiràvem papers d'una punta a l'altre per parlar amb la gent.
A les 15:00 m'anava caminant al cole amb els meus amics i amb una nena i passàvem per sota els túnels subterranis del arboretum i arribàvem a classe super mullats i teníem que anar al lavabo a eixugar-nos i aixi ens perdíem classe.
Per Nadal sempre ens juntàvem tota la família i fèiem el caga tio, i els reis, anàvem a la vora del riu a deixar la carta i després anàvem per on passaven els reis, al acabar la cabalgata anàvem a la plaça veiem l'espectacle i tornàvem a casa de la meva iaia sopàvem i després obríem tots els regals, finalment marxàvem a casa i ens anàvem a dormir, al despertar ens arreglàvem i anàvem a casa de la meva altre iaia a Mataró, allà també obríem els regals i anàvem a algun restaurant a menjar.
Al començar l'ESO tampoc vaig sentir un gran canvi perquè des del començament vaig tenir bones amistats. Al llarg de l'ESO vaig anar a moltes festes com carnavals o festes majors d'altres pobles o a festes que feia la gent. Als estius encara vaig al camping i per l'agost hi ha la fira i ens u passem molt bé, també estan les barraques que molts cops han anat famosos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)